Darrers articles

Recomanacions per a l’aplicació clínica de l’estudi del DNA fetal en la sang materna per a la detecció d’aneuploïdies

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Existeixen fragments de DNA fetal extracel·lular en la sang materna de procedència placentària (d’ara endavant, DNAfe) que es poden estudiar per a conèixer el nombre de còpies d’uns cromosomes determinats (21, 18 13, X i Y) en el fetus (1, 2). Tot i que l’estudi del DNAfe és útil en el cribratge avançat d’aneuploïdies, en el cas que s’obtingui un resultat positiu, es necessita d’una confirmació dels resultats obtinguts mitjançant la realització d’altres estudis que requereixen procediments invasius.

Autors: A. Borrell Vilaseca, A. Plaja Rustein, E. Casals Font, F. Figueres Retuerta, Ll. Armengol Dulcet, M. del Campo Casanelles, R. de la Chica Díaz, Vincenzo Cirigliano


Una mirada química a les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Els segles XIX i XX han estat testimonis del creixement i desenvolupament del laboratori clínic. Essencialment, a partir de la segona meitat del segle XX les transformacions experimentades han contribuït de manera excepcional en el diagnòstic clínic (1). A Catalunya, més o menys com a la resta del món, les ciències de laboratori clínic han adquirit una gran importància.
S’han escrit molts articles sobre la història de la biologia, la farmàcia, la medicina, la química i la ciència en general, però pocs estudis globals sobre les ciències de laboratori clínic. En aquest text no es pretén fer una revisió exhaustiva, sinó relatar alguns aspectes, generalment poc coneguts, de la història del laboratori clínic des de la perspectiva de la formació universitària en química. Tot i el caràcter multidisciplinari de les ciències de laboratori clínic no es pensa habitualment en els graduats (llicenciats o doctors) en química.

Autors: J. Batista Castellví


Resum de la sisena sessió del II Curs d’actualització en ciències de Laboratori Clínic: “Quina responsabilitat té el laboratori en els sistemes analítics prop del pacient (POCT)”

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Es defineix com a anàlisis prop del pacient o PoCT (acrònim de l’anglès point of care testing) qualsevol mesurament o examen d’una propietat biològica que habitualment es dur a terme en un laboratori clínic que, independentment de la seva complexitat, es realitza a prop o en el mateix lloc d’atenció al pacient per un professional que no pertany a l’àmbit del laboratori clínic. Amb freqüència aquestes anàlisis cerquen obtenir un temps de resposta extremadament curt amb la intenció de poder realitzar un diagnòstic o una acció terapèutica immediata sobre el pacient que s’està atenent. A més, altres situacions que poden fer desitjable disposar d’aquestes tipus d’anàlisis poden ser la necessitat de reduir el sagnat iatrogènic, minimitzar la manipulació i el transport de la mostra previs a l’anàlisi o millorar els circuits d’atenció al pacient reduint el nombre de visites o desplaçaments

Autors: X. Navarro Segarra


Validació de sistemes de mesura basats en la cromatografia líquida d‘alta eficàcia

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Des de fa diversos anys, els centres d‘investigació, la indústria farmacèutica i diverses empreses de la indústria del diagnòstic in vitro empren sistemes de mesura basats en la cromatografia líquida d’alta eficàcia 1 o HPLC (acrònim de l‘anglès highperformance liquid chromatography) per investigar i desenvolupar nous fàrmacs o biomarcadors, degut a l‘elevada capacitat per separar, aïllar, identificar i quantificar diversos components d‘una mostra (també anomenats analits) i a les propietats metrològiques que presenten. Per contra, en l‘àmbit de les ciències de laboratori clínic la incorporació i la utilització d‘aquests sistemes ha sigut tardana degut, principalment, a que tenen com a principals inconvenients, una certa complexitat de maneig i d‘interpretació de dades.

Autors: R. Rigo Bonnin


Què és la vida, segons Erwin Schrödinger

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Què és la vida? recull les conferències impartides el 1943 per Erwin Schrödinger, vienès, guardonat amb el Premi Nobel de Física una dècada abans, mentre fa estada a Dublín fugint de l’Europa sotmesa al nazisme. Aquest article tracta de la gènesi i les repercussions d’aquest llibre, breu però influent, en el context de la biologia molecular. La seva traducció a la llengua catalana es publica el 1984 (1), inclosa en una col·lecció de clàssics del pensament modern (Figura 1).

Autors: J. Nicolau Costa


Distribucions de freqüències i distribucions de probabilitats

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Una variable és un símbol (per exemple, X) que representa una propietat. Com és natural, cada valor possible (individual) de la propietat és un valor possible de la variable que la representa. Les variables poden ser controlades i aleatòries. Una variable controlada (també anomenada variable dependent) pot tenir només els valors que se li permeti tenir, mentre que una variable aleatòria (també anomenada variable independent o variable estocàstica) és una variable capaç d’adoptar qualsevol valor d’un conjunt particular de valors i que té associada una distribució de probabilitat.

Autors: S. Miró Cañís, X. Fuentes Arderiu


Mesurament de la concentració de massa de ceftazidima en el plasma mitjançant cromatografia líquida d’alta i ràpida eficàcia acoblada a l’espectrometria de masses en tàndem

Volum: Vol. 16 Any: 2015

La ceftazidima (Figura 1) és un antibiòtic β-lactàmic de la família de les cefalosporines de tercera generació que s’administra en pacients crítics amb sèpsia, i en pacients amb infeccions osteoarticulars per Pseudomonas aeruginosa. En aquest tipus de pacients, a més dels problemes relacionats amb la variabilitat farmacocinètica i farmacodinàmica de la ceftazidima (CFT), cal tenir present la possibilitat de desenvolupar una resistència al fàrmac durant el temps que dura el tractament antimicrobià. Com a conseqüència d’aquestes consideracions, són varis els estudis que recomanen la individualització de la dosi de CFT mitjançant el seguiment de la seva concentració en el plasma.

Autors: P. Alía Ramos, R. Rigo Bonnin


Utilitat clínica del PCA3 en la detecció del càncer de pròstata

Volum: Vol. 16 Any: 2015

La concentració de massa de l’antigen específic de la pròstata en el plasma (PSA) segueix sent la magnitud biològica (també anomenada marcador o biomarcador) tumoral més utilitzada en la detecció precoç del càncer de pròstata, malgrat els inconvenients derivats de la seva falta d’especificitat diagnòstica. De fet, la biòpsia de la pròstata és positiva en aproximadament el 25 % dels pacients amb un valors de PSA compresos entre 2 i 10 μg/L (1). L’ús del PSA, però, ha comportat la detecció de tumors molt poc agressius, de manera que el sobrediagnòstic i sobretractament del càncer de pròstata afecta entre el 27 i el 56 % dels nous diagnòstics.

Autors: C. Colomé Mallolas, J. M. Augé Fradera, J. Trapé Pujol, M. de Ramon Amat, M.L. Granada i Ybern, X. Filella Pla


Els biòlegs en el laboratori clínic

Volum: Vol. 16 Any: 2015

La incorporació dels biòlegs dins del laboratori clínic es deriva, fonamentalment, de l’evolució del primer pla d’estudi de Biologia creat l’any 1953 moment que coincideix amb l’any en què es va descobrir el DNA (1).
Dins del concepte de ciències de laboratori clínic que engloba les especialitats pluridisciplinàries Anàlisis clíniques i Bioquímica Clínica, Genètica Clínica, Immunologia, i Microbiologia i Parasitologia, totes actualment dins del tronc de Laboratori i Diagnòstic Clínic (2), els biòlegs tenen lliure accés a les oposicions per poder rebre la formació en alguna d’aquestes especialitats de les ciències de la salut (3).

Autors: M. Salvadó Costa


Contrast d’hipòtesis

Volum: Vol. 16 Any: 2015

En el primer document docent publicat per la Secció d’Estadística i Metrologia (1) ja es van introduir els conceptes d’hipòtesis i d’inferència estadística com a eines útils en la confirmació o el rebuig de conclusions obtingudes a partir d’unes dades.
En un altre document docent s’ha aclarit què són i quines són les principals distribucions de probabilitats (2) que permeten dur a terme els contrastos d’hipòtesis, anomenats paramètrics, encara que també s’han descrit contrastos d’hipòtesis, anomenats no paramètrics, que no requereixen el coneixement distribucions de probabilitats. En aquest document docent es presenten els conceptes necessaris per comprendre els fonaments dels contrastos d’hipòtesis.

Autors: H. Valbuena Parralejo