Darrers articles

Informe del VII Simpòsium Europeu sobre El Laboratori clínic i la indústria del diagnòstic in vitro: “La genètica molecular en el laboratori clínic”

Volum: Vol. 15 Any: 2014

Els dies 28 i 29 de maig del 2013, va tenir lloc a la insigne sala Prat de la Riba de la seu barcelonina de l’Institut d’Estudis Catalans, el VII Simpòsium Europeu sobre el laboratori clínic i la indústria del diagnòstic in vitro. Enguany ha estat organitzat conjuntament per l’Associació de Ciències de Laboratori Clínic i la Societat Catalana de Biologia, i com a novetat s’han donat als assistents 1,9 crèdits de formació continuada atorgats pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.

Autors: A. Padró Miquel, B. Candás Estébanez, J. Nicolau Costa, M. Salvadó Costa


Al voltant dels escrits de Charles Darwin

Volum: Vol. 15 Any: 2014

La conferència inaugural del setè Simpòsium Europeu «El laboratori clínic i la indústria del diagnòstic in vitro. La genètica molecular en el laboratori clínic», organitzat per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic i la Societat Catalana de Biologia, va estar dedicada a la història de la genètica molecular i la seva introducció als laboratoris clínics (1). La ponència va començar fent referència a Charles Darwin.
Aquest article tracta de la primera traducció d’una de les seves obres, el Viatje d’un naturalista al rededor del mon: fet a bordo del barco «Lo Llebrer» (The Beagle) desde 1831 a 1836 (Figura 1) (2), distribuïda amb el primer diari escrit totalment en llengua catalana, el Diari Català..

Autors: J. Nicolau Costa


Requisits metrològics en les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 15 Any: 2014

El Pla estratègic 2013-2016 de l’ACCLC considera que s’han d’establir uns requisits metrològics per als sistemes de mesura emprats al laboratori clínic per mesurar les magnituds biològiques d’interès mèdic. Per a l’establiment d’aquests requisits, dins del marc de la Secció d’Estadística i Metrologia, s’ha creat el grup de treball format per membre de l’ACCLC que ha preparat aquest document. El contingut del present informe és el resultat d’un seguit de discussions sobre la forma d’establir els requisits esmentats, tenint en compte totes les aportacions científiques publicades fins el moment i els coneixements professionals dels membres del grup de treball i d’altres membres de l’ACCLC que hi han col·laborat.

Autors: D. Dot i Bach, F. Javier Gella Tomás, G. Rubí Fàbrega, J. Huguet Ballester, M. Altarriba Sanpons, M. Panadero García, R. Rigo Bonnin, X. Fuentes Arderiu


Variabilitat biològica: aplicacions inadequades

Volum: Vol. 15 Any: 2014

Suposant que la imprecisió interdiària fos l’única causa d’incertesa de mesura i que aquesta imprecisió fos zero, en un moment donat, cada persona tindria un cert valor de qualsevol magnitud biològica, però un temps després, més curt o més llarg, mantenint les mateixes condicions de vida, en tindria un altre, de valor. Aquest fenomen s’anomena variabilitat biològica intraindividual i la seva expressió quantitativa sol ser la desviació estàndard o el coeficient de variació. En qualsevol cas, per a qualsevol magnitud biològica, el valor de la variació biològica intraindividual, varia de persona a persona; és a dir, la variació biològica intraindividual està sotmesa a variabilitat interindividual (1, 2).

Autors: X. Fuentes Arderiu


El gen egoista, revisitat

Volum: Vol. 15 Any: 2014

La Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Centre de Terminologia TERMCAT, defineix mem de la forma següent: «Unitat mínima de transmissió cultural que, segons algunes teories, actua en l’evolució cultural d’una manera comparable als gens en l’evolució biològica» (1).
Cal buscar l’origen del terme al llibre The selfish gene (El gen egoista en llengua catalana) publicat el 1976 (2). L’autor és Richard Dawkins, etòleg, és a dir, estudiós del comportament dels animals, i biòleg evolutiu. Aquest article tracta del raonament que porta a l’autor a l’encunyació del terme. L’article no pressuposa la vigència científica del llibre i el seu contingut es tracta en tant que ajuda a comprendre la creació del terme.

Autors: J. Nicolau Costa


Grau en Ciències Biomèdiques

Volum: Vol. 15 Any: 2014

Des del 2008 en que es va promulgar un decret ad hoc (1), estan ben definides les diverses especialitats de les Ciències de la Salut, així com els diferents graduats (o llicenciats) que tenen accés a la formació de postgrau en aquestes especialitats.
Entre les diverses especialitats de les Ciències de la Salut hi ha un grup anomenat especialitats multidisciplinàries perquè en poden ser especialistes diversos tipus de graduats (o llicenciats). D’aquestes especialitats multidisciplinàries, quatre, a la formació de les quals hi tenen accés els graduats (o llicenciats) en Biologia, Bioquímica, Farmàcia, Medicina i cirurgia i Química, tenen al laboratori clínic com a protagonista principal (anàlisis clíniques, bioquímica clínica, immunologia, microbiologia i parasitologia).

Autors: X. Fuentes Arderiu


Resum de la primera sessió del II Curs d’actualització en ciències de Laboratori Clínic: “Avaluació de la capacitació del personal”

Volum: Vol. 15 Any: 2014

El 16 d’octubre de 2013 va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la primera sessió del II Curs d’actualització en ciències de Laboratori Clínic: “Avaluació de la capacitació del personal” impartida per Marta Buxeda Fuguerola, Responsable del Laboratori d’Urgències de Catlab del Consorci Sanitari de Terrassa, Terrassa.

Autors: M. Buxeda Figuerola


Resum de la setena sessió del II Curs d’actualització en ciències de Laboratori Clínic: “Control de la plausibilitat de les magnituds hematològiques”

Volum: Vol. 15 Any: 2014

El 21 de maig de 2014 va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la primera sessió del II Curs d‟actualització en ciències de Laboratori Clínic: “Control de la plausibilitat de les magnituds hematològiques” impartida per Lourdes Sánchez Navarro, Laboratori Clínic, Hospital Universitari de Bellvitge, L‟Hospitalet de Llobregat.

Autors: L. Sánchez Navarro


Cal reforçar els coneixements sobre la teoria dels valors de referència biològics

Volum: Vol. 15 Any: 2014

En els darrers anys, dins les meves activitats docents de postgrau en el curs Diploma de innovación tecnológica y gestión en el laboratorio clínico organitzat per Roche Diagnostics i la Universidad Complutense de Madrid, he tingut l’ocasió de fer alguns sondejos sobre el coneixement relacionat amb la teoria de valors de referència biològics (1,2) utilitzant una sola pregunta sobre un concepte bàsic d’aquesta teoria:
«En general, quan en una persona sana es mesura una magnitud biològica, quina és la probabilitat que el valor mesurat estigui fora de l’interval de referència biològic?»

Autors: X. Fuentes Arderiu


Estudi de l’estabilitat de la concentració de substància de paratirina en el sèrum en mostres centrifugades cinc hores després de la seva extracció

Volum: Vol. 15 Any: 2014

L’estabilitat d’una magnitud biològica es pot definir com el període de temps en el qual la magnitud manté el seu valor dins d’uns límits establerts i en unes condicions especificades (1).
Els principals factors que poden influir en l’estabilitat d’una magnitud biològica són el sistema i procediment de mesura utilitzat, el temps i les condicions en què s’emmagatzema la mostra (temperatura; intensitat lluminosa —llum o foscor—; tipus de recipient—tub amb additius o sense, amb presència o no de gel separador, amb o sense tap, entre altres—; tipus de material del recipient—vidre o plàstic—; centrifugació i separació prèvia de la mostra). La influència d’algun o varis d’aquests factors, conjuntament amb el criteri utilitzat per a establir els diferents límits d’estabilitat (criteri estadístic, criteri metrològic, criteri basat en la variabilitat biològica, entre altres), poden donar lloc a valors d’estabilitat molt diferents per a una mateixa magnitud (1, 2).

Autors: M. Macià Montserrat, P. Alía Ramos, R. Rigo Bonnin