Darrers articles

Descripció estadística de l´evolució dels valors mesurats de diverses magnituds biològiques

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Els estudis descriptius poblacionals s’han consolidat com una eina fonamental per analitzar diferents variables, formular hipòtesis i inferir causalitat (1).
Els avenços tecnològics que s’han produït en les últimes dècades han ajudat a realitzar anàlisis automatitzades de grans quantitats de dades per extreure’n patrons interessants fins ara desconeguts. Aquest procés és conegut com “mineria de dades” (data mining) (2).
En els laboratoris clínics es generen una gran quantitat de dades que no s’exploten i que podrien ser de gran utilitat per conèixer, entre d’altres aspectes, l’evolució d’una malaltia en un grup de pacients o d’un esdeveniment epidemiològic, a més de proveir informació sobre la distribució d’algunes alteracions en una comunitat o regió.

Autors: C. Ruiz Iruela, M. J. Castro Castro, X. Fuentes Arderiu


Les ciències de laboratori clínic, fa trenta anys i a l’actualitat

Volum: Vol. 14 Any: 2013

En aquest article es fa una revisió de les actes de les diverses jornades organitzades pel Comitè Europeu de Normes per al Laboratori Clínic (d’ara endavant, ECCLS) que van tenir lloc entre 1981 i 1982 (1). El contingut d’aquests documents permet albirar, més enllà dels avenços tecnològics, l’estat de les ciències de laboratori clínic fa tres dècades i comparar-lo amb el present. La meva mirada al llibre d’actes és inevitablement parcial i esbiaixada, però trobarem propostes i preocupacions encara vigents.

Autors: J. Nicolau Costa


Estadística i ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Un dels conceptes més bàsics és el d’objecte. Un objecte és allò que un ésser humà pot percebre o concebre (1). A un objecte, en el llenguatge comú, també se’l denomina cosa, entitat, ens, element, etc. Els objectes poden ser individus o col·lectius, i es divideixen en imaginaris (com ara el nombre natural 7, el teorema de Thales o un analitzador perfecte) o reals, que al seu torn poden ser materials (ja siguin naturals, com una mostra d’orina o un pacient, o artificials, com una pipeta o un bloc de paper) o immaterials (com el l’electromagnetisme o un pla estratègic). Aquest sentit tan ampli del concepte d’objecte inclou tota mena de «coses».

Autors: X. Fuentes Arderiu


Validació i control de la plausibilitat dels resultats

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Segons els diccionaris generals de la llengua, validar és «donar per vàlid», «fer vàlid», «donar per bo», i validació és l’«acció i efecte de validar» (1, 2). D’altra banda, la norma ISO 9000:2005 defineix validació com una «confirmació mitjançant l’aportació de proves objectives de l’acompliment dels requisits per a una utilització específica o una aplicació prevista» (3) i el Vocabulari Internacional de Metrologia la defineix com «verificació en la qual els requisits especificats són adequats per a un ús determinat» (4). Així, segons els documents esmentats, en un procés de validació cal demostrar la validesa, no el contrari; els subjectes sobre els quals recau el procés són «presumptes culpables» dels quals s’ha de demostrar la seva «innocència».

Autors: D. Dot i Bach, L. Sánchez Navarro, M. J. Castro Castro, X. Fuentes Arderiu


El centenari del Primer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Volum: Vol. 14 Any: 2013

El 1903 se celebra el Primer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. El fet que les ponències estiguin dedicades al valor semiològic de l’examen de la sang, o, d’acord amb la parla de l’època, la «Valúa semeiológica del examen de la sang», pot ser d’interès pels professionals de les ciències de laboratori clínic. Des d’aquesta perspectiva, i no des de la perspectiva de l’historiador, en aquest article comentaré diversos aspectes del congrés.

Autors: J. Nicolau Costa


Estadístics i paràmetres usats en les ciències de laboratori clínic per a variables contínues

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Els estadístics i els paràmetres de tendència central mostren quins són els valors numèrics al voltant dels quals s’agrupen les dades d’una mostra poblacional o d’una població i es classifiquen com s’indica a la Figura 1. Com que la situació més freqüent és tractar amb mostres poblacionals, i no amb poblacions, en aquest text es parlarà només d’estadístics, donant per entès que si es tracta d’una població, s’està fent referència a un paràmetre.

Autors: A. Arbiol Roca, J. M. González de Aledo Castillo


Guia per a la selecció d’un sistema de mesura

Volum: Vol. 14 Any: 2013

La selecció dels sistemes de mesura és una de les activitats pròpies del laboratori clínic que més determina la qualitat dels resultats que produeix i que alhora influeix en d’altres activitats relacionades amb el procediment de mesura que també són crítiques. Així, el sistema de mesura condicionarà no solament aspectes purament metrològics (propietats metrològiques, traçabilitat dels valors assignats als calibradors, etc.) sinó també aspectes premetrològics (com per exemple, les interferències degudes a l’hemòlisi o la coagulació de la mostra i la possibilitat de la seva detecció) o postmetrològics (com la inserció automàtica de comentaris interpretatius o l’aplicació d’algorismes de validació). Així mateix, la selecció del sistema de mesura afectarà a processos col·laterals, també crítics, com la capacitació del personal o la participació en programes d’avaluació externa de la qualitat, de manera que també acaba repercutint en l’organització i gestió del laboratori clínic.

Autors: A. Blanco Font, G. Soria Guerrero


Marcadors tumorals en el càncer de pròstata: del laboratori a la pràctica clínica

Volum: Vol. 14 Any: 2013

El càncer de pròstata ha esdevingut a Europa la neoplàsia no cutània més freqüent, amb una incidència que progressivament ha anat creixent en el curs de les dues últimes dècades (1). També, segons indica l’American Cancer Society, als Estats Units el càncer de pròstata és el tumor no cutani més freqüent i la segona causa de mort per càncer en el sexe masculí (2). A Catalunya, segons assenyala el Pla Director d’Oncologia de la Conselleria de Sanitat, el càncer de pròstata és el primer en ordre de freqüència i la tercera causa de mort per càncer en els homes (3). El seu pronòstic ha millorat en els darrers anys, en relació a una migració cap a estadis més inicials (4), en bona part, a causa de la introducció de la concentració d’antigen específic de la pròstata (PSA) en el plasma1 en la seva detecció.

Autors: X. Filella Pla


Reflexions sobre els objectius i els requisits metrològics en les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 14 Any: 2013

El concepte de requisit s’ha de distingir clarament del concepte d’objectiu qualitològic. Seguint l’Organització Internacional de Normalització (ISO) es pot dir que un objectiu qualitològic és allò que s’ambiciona o es pretén, relacionat amb la qualitat; mentre que un requisit és una necessitat o expectativa establerta, generalment habitual per a l’organització que es tracti, o obligatòria (1). En un altre document (2), però, l’ISO defineix requisit com una disposició que comporta criteris que cal complir. En l’àmbit de les ciències de laboratori clínic, totes aquestes definicions són acceptables.

Autors: D. Dot i Bach, R. Rigo Bonnin, X. Fuentes Arderiu


La cromatografia com a principi de mesura: classificació, fonaments teòrics i aplicació en les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 14 Any: 2013

El descobriment de la cromatografia com a principi de mesura es va produir a mitjans del segle XIX quan el químic alemany Friedrich Runge va utilitzar paper de filtre per a la separació de diverses anil·lines. Posteriorment, l’any 1910, el botànic rus Mikhail Tswet va usar columnes d’adsorció de líquids per separar pigments vegetals (clorofil·les i xantofil·les). Twset feia passar diferents dissolucions d‟aquestes substàncies a través d’una columna de vidre farcida de carbonat de calci que, finament dividit, donava un material porós que interaccionava de forma diferent amb els components de la barreja, separant-los en distintes bandes de colors al llarg de la columna. A aquest procés de separació el va anomenar “cromatografia” (del grec chroma i graphein que signifiquen “color” i “escriure”, respectivament).

Autors: R. Rigo Bonnin