Darrers articles

Aportació del laboratori clínic al diagnòstic dels micetismes

Volum: Vol. 13 Any: 2012

És ben sabut que Catalunya és un país micòfil com n’hi ha pocs. De fet, la paraula bolet amb la qual denominem l’aparell que produeix els elements reproductors (espores) de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets) prové de la paraula ―boletus― que en el seu origen era com es designava el fong amb que s’obsequiava l’emperador romà. El fet d’haver existit una tradició ancestral de consum de bolets ha comportat un coneixement, passat de generació en generació, basat en la prudència. Catalunya com a país d’acollida que és, ha anat rebent en les últimes dècades una població procedent de diversos indrets de la península ibèrica on aquesta tradició és gairebé nul·la, fet que s’ha agreujat en els últims temps amb la immigració de persones provinents de tot el món. La conseqüència de tot això és l’increment dels micetismes o intoxicacions degudes a la ingesta de fongs metzinosos (1). A més hi ha un altre factor com és la importació de noves espècies i la reclassificació d’espècies com a tòxiques que abans estaven considerades com a comestibles, com pot ser el cas del verderol o pixaconills (Tricholoma equestre) causant d’un quadre de rabdomiòlisi. Entre les noves espècies cal anar amb compte amb els fongs al·lucinògens del gènere Psilocybe. També s’han trobat noves espècies tòxiques, com quan l’any 1984 per primera vegada es va comprovar que l’espècie responsable de les intoxicacions ciclopeptídiques a Espanya podia pertànyer també al gènere Lepiota i no només al gènere Amanita.

Autors: J. Piqueras Carrasco, J. Ros Pau, M. Robirosa Reverte, S. Ventura i Pedret


Guia per al control intern de la qualitat de la mesura de magnituds biològiques ordinals utilitzant materials de control

Volum: Vol. 13 Any: 2012

La norma ISO 15189:2007 (1) dedica diversos apartats a la garantia de la qualitat. Els requisits sobre el control intern de la qualitat de la norma ISO 15189:2007 afecten tant l’examen de les magnituds escalars com de les magnituds ordinals i de les propietats qualitatives. Però, com és habitual en aquests tipus de documents, la norma no proporciona detalls sobre el control intern de la qualitat.

Autors: A. Estrada Zambrano, R. López Martínez, X. Fuentes Arderiu


Identitat i taxonalitat

Volum: Vol. 13 Any: 2012

Aquest text és un complement a l’article Naturalesa de les propietats biològiques examinades al laboratori clínic publicat recentment en aquesta revista (1). En aquesta ocasió es tracten conceptes d’interès en l’àmbit de les propietats qualitatives, especialment el concepte taxonalitat.

Autors: X. Fuentes Arderiu


Resum de la primera sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Parlar en públic i presentacions multimèdia”

Volum: Vol. 13 Any: 2012

El dia 19 d‟octubre de 2011 va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la primera sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Parlar en públic i presentacions multimèdia” impartida per Albert Estrada Zambrano, Laboratori Clínic Bon Pastor, Barcelona.

Autors: A. Estrada Zambrano


Resum de la segona sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “La gestió d’equips de treball”

Volum: Vol. 13 Any: 2012

El dia 16 de novembre de 2011 va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la segona sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “La gestió d’equips de treball” impartida per Albert Estrada Zambrano, Laboratori Clínic Bon Pastor, Barcelona.

Autors: A. Estrada Zambrano


Resum de la cinquena sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Directiva Europea sobre productes sanitaris per al diagnòstic in vitro”

Volum: Vol. 13 Any: 2012

El dia 21 de març de 2012 va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, la cinquena sessió del II Curs de Benchmarking sobre la Gestió dels Laboratoris Clínics: “Directiva Europea sobre productes sanitaris per al diagnòstic in vitro” impartida per Javier Gella Tomás, Director de l’Àrea de Reactius de Biosystems S.A., Barcelona.

Autors: F. Javier Gella Tomás


Estandardització i marcadors tumorals

Volum: Vol. 13 Any: 2012

Els marcadors tumorals són un grup molt heterogeni de molècules, que generalment es troben en concentracions molt petites en el plasma dels individus sans (1, 2). La mesura de la seva concentració en el plasma, o en altres líquids biològics, ofereix informació d’utilitat clínica en els malalts oncològics, particularment en el diagnòstic precoç d’una recidiva tumoral i en la monitorització d’un tractament, encara que també en alguns casos en el cribratge, diagnòstic i pronòstic del càncer (3, 4). No obstant això, la manca d’estandardització dels sistemes de mesura utilitzats avui en dia per mesurar les seves concentracions provoca una àmplia variabilitat de resultats i, en definitiva, una falta d’intercanviabilitat de resultats. Aquesta és una de les principals limitacions per arribar a un consens sobre la interpretació del seu valor semiològic.

Autors: J. Trapé Pujol, L. Juan Pereira, M. Alsina Donadeu, M.A Bosch Ferrer, R. Rigo Bonnin, X. Filella Pla


Diagnòstic molecular de l’al·lèrgia: noves perspectives per a l’abordatge clínic i de laboratori del pacient al·lèrgic

Volum: Vol. 13 Any: 2012

La resposta al·lèrgica s’origina arran del reconeixement d’un element innocu com a estrany o nociu per part del sistema immunitari de l’individu. Les reaccions al·lèrgiques es defineixen com a reaccions d’hipersensibilitat i en funció del mecanisme implicat es classifiquen en els tipus I a IV, d’acord amb la classificació de Gell i Coombs (1). L’al·lèrgia mitjançada per la immunoglobulina E (d’ara endavant IgE) és la més freqüent, i en conseqüència la més estudiada, i es classifica com a reacció d’hipersensibilitat de tipus I o immediata (1). Els antígens en la resposta al·lèrgica reben el nom d’al·lèrgens i es caracteritzen per desencadenar específicament respostes immunològiques de tipus Th2 (limfòcits T col·laboradors o helper de tipus 2) que portaran a la producció de la IgE específica contra l’antigen. Es desconeix quines són les característiques concretes que confereixen a una molècula la seva capacitat al·lergènica

Autors: M. Pascal Capdevila