ACCLC >
In vitro veritas >
2006; vol7 > art86.html
Actes del Club de Gestió:
"Avantatges i inconvenients d'utilitzar un sol proveïdor o diversos proveïdors de sistemes analítics"
i
"Control dels temps de lliurament de resultats intra i extra laboratori"
M.Dolors Fernández Delclós
Hospital de Barcelona
Barcelona
El dia 7 de Juny van tenir lloc a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona els debats següents:
"Avantatges i inconvenients d'utilitzar un sol proveïdor o diversos proveïdors de sistemes analítics" conduït per Josep Maria Prat Cuffí, Cap de Servei de l'Àrea de Laboratoris, Hospital de Palamós.
"Control dels temps de lliurament de resultats intra i extra laboratori" conduït per Josep Maria Gelabert i Orench, Director Tècnic del Consorci Laboratori Intercomarcal (CLI), Hospital de Sant Camil, Sant Pere de Ribes.
Els assistents a la reunió van ser:
Joan Arnal Millan
Josep Bové Solana
Anna Corbella Castells
M. Pilar Felipe Fernández
Maria Dolors Fernández Delclós
Xavier Fuentes Arderiu
Rosa Maria Humet Ibañez
Isabel M. Iturralde Casaus
Rosa M. Juvé Saumell
Maria Isabel Lara Gómez
Josep Maria Massana i Torres
Jaume Miró Balagué
Lourdes Montsant Montané
Josep Maria Prat Cuffí
Roser Reig Rius
Caritat Solé Ribas
Jordi Vila Planas
Conrad Vilanova Navarro
Jordi Zaragoza Montpel
Avantatges i inconvenients d'utilitzar un sol proveïdor o diversos proveïdors de sistemes analítics
En la seva introducció en Josep Maria Prat Cuffí va fer les següents consideracions:
La utilització de reactius procedents de diversos proveïdors (sistema multiproveïdor) permet optimitzar millor els costos, ja que la tendència actual de reduir el nombre de proveïdors tendeix a exercir sobre el laboratori unes condicions pròpies d'un oligopoli. Al mateix temps, els coneixements tecnològics per part dels professionals del laboratori clínic es mantenen més actius, ja que s'han de seleccionar els mètodes analítics, posar en marxa nous procediments, etc. Aquests laboratoris poden fàcilment ser més competitius al mercat.
Per altra banda, la utilització de reactius fabricats per un sol proveïdor (sistema monoproveïdor) és més senzill, ja que la indústria del diagnòstic in vitro ho proporciona tot fet, però pot arribar a produir un empobriment de coneixements tecnològics i, en situacions extremes, una autèntica externalització de la tecnologia. Aquest sistema pot induir a una pèrdua de competitivitat al mercat i a un empobriment del teixit industrial local. Si, a més, el proveïdor del sistema informàtic és el mateix es pot arribar, pràcticament a una situació de "sense retorn", ja que els canvis del sistema informàtic solen comportar importants dificultats.
La contenció de les despeses lligada a un increment de les sol·licituds és més fàcil d'aconseguir amb un sistema de multiproveïdor, ja que es poden controlar millor els costos de producció.
Al Japó i als Estats Units, ja hi ha exemples en què els sistemes monoproveïdor han derivat cap a una externalització total dels laboratoris, de manera que la indústria del diagnòstic in vitro és la que hi posa el capital sencer i realitza les anàlisis.
Per economitzar, es pot treballar comprant l'aparell i buscant l'oferta més econòmica en reactius per a cada anàlisi. Segons Josep Maria Prat, la qualitat no se'n ressent i els controls de l'avaluació externa de la qualitat són bons.
Durant la sessió, es van exposar fulls de càlcul i gràfics com exemple d'alguns casos de les millores econòmiques aconseguides i dels resultats dels controls de qualitat obtinguts.
En el debat es varen recollir, entre d'altres, les següents consideracions:
Raons per les que no s'utilitzen sistemes multiproveïdors amb aparells oberts.
Molts gerents no estan d'acord en realitzar la inversió inicial necessària. Per altra banda, el responsable del laboratori corre un risc personal en realitzar la compra, cosa que no succeeix si s'adopta el sistema de cessió.
Interès de la indústria del diagnòstic in vitro en participar en l'adaptació dels mètodes analítics.
La indústria del diagnòstic in vitro normalment proporciona les adaptacions dels mètodes analítics i l'ajuda necessària als laboratoris. Malgrat això, es considera que la informació que proporcionen és millorable i fins i tot podria ser més econòmic contractar un expert per dur a terme algunes de les tasques d'adaptació que, en principi, fan els proveïdors.
Si hi ha competència dintre de la indústria del diagnòstic in vitro, es pot assolir el sistema de multiproveïdor, però les múltiples absorcions i fusions d'empreses ha disminuït el nombre d'opcions a què els professionals del laboratori poden optar a l'hora de decidir amb qui volen treballar.
Es considera que els proveïdors haurien de disminuir els preus dels reactius en les cessions.
Hi ha proveïdors amb un ampli ventall de tecnologia pròpia que ofereixen muntar laboratoris complets. Podria, per aquest sistema, obtenir-se una millor economia d'escala, però també pot despertar la sospita que l'adjudicació s'hagi fet per interessos personals de qui l'ha de decidir.
Encara que quedin pocs proveïdors, continua havent-hi molta competència en el mercat. Això ha quedat palès al recent concurs de l'ICS.
Petits proveïdors en front de grans proveïdors.
Els proveïdors independents, en general petits, ajuden a formar un teixit d'indústria local, que convindria conservar i millorar; per altra banda, si continuen guanyant terreny els sistemes monoproveïdors, aquest viver d'empreses s'anirà destruint i es farà molt difícil reimplantar qualsevol empresa de nou.
Cal valorar també que moltes empreses grans no són autèntics productors, sinó que distribueixen paquets fabricats pels altres. Això teòricament genera un sobrecost, però no sembla afectar a la seva expansió comercial ja que acaben tenint un mercat captiu.
Algunes grans empreses, per la seva mida, tenen més possibilitats d'incidir en els nivells de decisió que d'altres i poden arribar a afectar en el curs de les grans adjudicacions. Així en alguns concursos recents, sembla que s'hagin fet adjudicacions que no s'expliquen si no és en aquesta clau.
En alguns casos, també es pot dir que els gerents no acaben de confiar en els professionals del laboratori i no s'aventuren a fer inversions de gran envergadura escollint així la via de la cessió per consum, terreny aquest, que està dominat exclusivament per aquests monoproveïdors.
Hi ha qui opina que és la indústria qui dirigeix els avenços dels laboratoris, no els propis laboratoris d'anàlisis clíniques. Les multinacionals, quan venen un sistema de mesura, tenen molta inversió en recerca al darrere i se'ls exigeixen una sèrie de requisits. No totes les empreses petites podran subsistir amb les exigències que se'ls demanen ni adaptar-se a la robotització dels grans laboratoris. Així i tot, no tothom és del parer que les grans empreses facin molta inversió en recerca, ja que hi ha molts exemples d'empreses que simplement compren patents i posen els productes al mercat buscant aprofitar situacions de domini.
Malgrat les grans concentracions, es pot considerar que hi ha laboratoris clínics petits que poden ser competitius tant econòmicament com qualitativament, donant-se la circumstància que com més grans són els laboratoris clínics, més grans són les empreses proveïdores i, per tant, més fàcilment es troben atrapades en les situacions de monoproveïdor.
Sistemes informàtics del laboratori.
La informàtica ens fa ser més conservadors, ja que és més difícil canviar equips un cop es tenen fetes les connexions, de manera que, quan el paquet del proveïdor porta incorporada la informàtica, ens situem de facto en una situació dèbil per a la negociació posterior.
De totes formes, no sempre la informàtica va lligada a tenir els sistemes informàtics de la mateixa empresa que els analitzadors de laboratori.
Control dels temps de lliurament de resultats intra i extra laboratori
En la seva introducció Josep Maria Gelabert i Orench va exposar que s'han de considerar diferents tipus de demora:
- temps que tarda el metge en fer la petició.
- temps que tarda infermeria en fer l'extracció.
- temps de transport fins al laboratori.
- moment de recepció i lliurament de resultats.
- es registra l'hora d'entrada al sistema informàtic?
- es registra l'hora de sortida del sistema informàtic?
- temps de validació.
- temps d'impressió dels resultats al laboratori als serveis urgències, UCI, plantes.
Poden haver-hi diferents tipus de sol·licituds:
- peticions d'analítiques programades.
- que es complimenten en el mateix laboratori.
- que es complimenten fora del laboratori.
- del mateix laboratori (mateixa empresa).
- d'un altre laboratori (altra empresa).
- peticions urgents.
- procedents de planta.
- procedents del servei d´urgències.
- procedents de l´UCI.
- procedents de l'hospital de dia.
La revisió dels tipus d'estudis publicats condueix a les següents conclusions:
- la majoria estan fets en laboratoris d'urgències.
- tenen en compte principalment la mitjana i el percentil de resultats lliurats en 1 hora.
- cal tenir en compte que hi ha resultats de lliurament molt ràpid com els procediments d'una gasometria.
- en canvi n'hi ha d´altres, com els corresponents a líquids biològics, de lliurament lent per la seva complexitat.
Existeixen diversos tipus de mostra:
- sang.
- sèrum.
- plasma (heparina liti, EDTA).
- orina.
- altres líquids biològics.
Anàlisis prop del pacient
- millora el temps de resposta però no té res a veure amb el temps del laboratori.
Quines preguntes ens podem plantejar?
- que és el que el clínic espera?
- quin és el concepte d'urgència?
- necessitat.
- problemàtica organitzativa.
Quines consideracions hem de tenir en compte?
- hi ha estudis en els que els temps curts de resposta no impliquen necessàriament un bon servei segons les peticions dels clínics, especialment en els seus temps de visita. No els cal que correm.
- no s'ha d'oblidar la qualitat per anar més ràpid.
- estem satisfets del temps de resposta del laboratori?
- s'hauria d'establir entre laboratori i clínics un temps de lliurament i fer pactes.
- importància del sistema informàtic.
- importància de tenir la petició informatitzada.
- possibilitat de treballar amb sang total.
- millora de la recepció de mostres.
- tub pneumàtic.
- proximitat del laboratori (ubicació).
Quins podrien ser els factors que millorarien el temps de resposta?
- peticionari informatitzat.
- inici de les extraccions (el més aviat possible).
- estructura del personal segons les necessitats (ni massa ni massa pocs).
- fase pre-analítica.
- impressió dels resultats.
- impressores en els serveis (urgències, UCI, plantes).
- directament a l'historia clínica per via informàtica.
Com es controla?
- la millor manera sense cap dubte és comparar per part del facultatiu manualment les peticions, els resultats i els fulls de registre. El problema és el temps i l'esforç que comporta.
- alternatives.
- controlar peticions amb resultats.
- llistats de pendents.
- repassar les peticions per controlar si estan acabades.
- tenir ben definits els temps de lliurament.
- sistema informàtic adequat que faci aquestes funcions.
En el debat es varen recollir, entre d'altres, les següents consideracions:
Pactes entre el laboratori i el clínic sobre els temps de lliurament.
L'opinió generalitzada és que no hi ha l'hàbit d'establir aquest tipus de pactes, excepte algun assistent que manifesta un pacte amb els clínics per lliurament de resultats en cas de diagnòstic ràpid de càncer.
En general, els clínics solen dir que estan satisfets amb els temps de lliurament de resultats de laboratori. Els temps solen ser més fiables quan les anàlisis es realitzen al propi laboratori; si depenen de centres externs, no sempre es tenen els resultats en el temps previst. Davant això, caldria pensar si és millor preveure temps curts de lliurament que costen de complir o temps més llargs per estar sempre dins dels límits previstos. Cal tenir en compte que, en l'àmbit ambulatori, hi ha una certa competència entre laboratoris respecte els temps de lliurament.
Probablement, la visita mèdica s'hauria d'adaptar al lliurament de les anàlisis i la citació dels pacients s'hauria de fer en el moment en què els resultats estiguessin en mans del metge sol·licitant.
Laboratoris públics i privats.
És cert que hi ha competència entre laboratoris públics i privats en quant al temps de lliurament de resultats i els pacients solen triar laboratoris privats per una major rapidesa, demanant prèviament el cost de les proves.
Hi ha un assistent que opina que el temps no és un factor tan indispensable i que s'ha sobredimensionat el concepte de rapidesa.
Metge receptor de resultats urgents.
De vegades és difícil poder comunicar un resultat anòmal ja que no es troba fàcilment el metge sol·licitant.
L'enviament de resultats per fax probablement no és una pràctica adequada però és útil per poder lliurar resultats amb rapidesa.
ACCLC >
In vitro veritas >
2006; vol7 > art86.html
Citació recomanada per a aquest document: Fernández Delclos MD. Actes del Club de Gestió: "Avantatges i inconvenients d'utilitzar un sol proveïdor o diversos proveïdors de sistemes analítics". In vitro veritas 2006;7: <http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol7/art86.html>