ACCLC >
In vitro veritas >
2005; vol6 > art80.html
La indústria del diagnòstic in vitro a Catalunya
Llorenç Salvà Palmer
RAL Técnica para el Laboratorio, S.A.
Sant Joan Despí
Qui exposa aquest punt de vista, ha treballat en el camp del diagnòstic in vitro des de gener de 1969. Primer com a venedor de tecnologia importada de França, EUA, Alemanya i Japó; més tard com a cap de vendes d'una empresa espanyola i des de setembre de 1980 com a Director General d'una empresa 100% espanyola, que té la seu central a Sant Joan Despí, i de la qual és fundador.
El diagnòstic in vitro ha caminat quasi sempre sol i generalment aïllat de les seves repercussions clíniques. Exceptuant els centres hospitalaris i algunes clíniques, metges i analistes no han mantingut unes relacions professionals massa estretes, més bé diria jo, cada un tirant pel seu camí.
Això ha fet que el laboratori clínic en general sigui un nucli individual que tracta de viure per sí mateix, que s'alimenta de les informacions i avenços tecnològics que les empreses proveïdores d'aquest important sector els proposen, i que normalment limiten la seva activitat a complimentar les demandes que els arriben per les peticions dels metges clínics.
Les empreses multinacionals del sector, degut al seu propi potencial econòmic i per la política que han establert arreu del món, han conduït el mercat, i també la indústria del diagnòstic in vitro, vers una gran concentració i un alt nivell tècnic, aplicat a equipaments i productes molt sofisticats de fàcil ús però en molts casos de difícil control per part de l'usuari.
Concretament la indústria del diagnòstic in vitro a Catalunya ha sofert en part la mateixa transformació, però aquí hi ha dos variants ben diferenciades: d'una part la indústria catalana que per créixer s'ha associat a altres firmes internacionals i avui pertany a grups multinacionals, on la seva recerca i desenvolupament s'ha fet més fora de Catalunya que aquí mateix, i en conseqüència, s'ha importat tecnologia de fora; i d'altra banda les indústries que no han accedit a aquesta internacionalització i han lluitat per sí soles per obrir un mercat i consolidar els seus fabricats tant a Catalunya, com a Espanya i arreu del món.
El problema més gran que han tingut i encara tenen, aquestes petites i mitjanes empreses, és el seu desenvolupament tècnic. La recerca de noves tecnologies, el desenvolupament de nous productes i la innovació que avui el mercat requereix, són molt difícils de dur a terme, quasi impossible si no es tenen ajudes externes, com hi ha a molts altres països.
L'ajuda més important per a una petita o mitjana empresa radica en la recerca. Aquí hi juguen un paper fonamental les universitats, que són els centres que poden proveir noves tecnologies, que tenen mitjans per analitzar i desenvolupar processos i que en definitiva poden donar un gran cop de mà a la indústria, que d'altra manera difícilment podrà aconseguir estar al dia, encara que hi dediqui grans esforços humans i econòmics.
Desconec la relació de les universitats i escoles tècniques amb les multinacionals, però crec que pel seu potencial econòmic tenen més atenció i gaudeixen de més acceptació que les petites i mitjanes empreses catalanes.
L'empresari català de diagnòstic in vitro, en general, no té clar on pot anar a buscar aquella tecnologia que li fa falta per desenvolupar un producte que sap que pot vendre i li pot donar un profit. No sap quins centres de recerca treballen aquestes tecnologies, ni coneix la manera d'accedir a dades que el poden ajudar a contactar amb un equip o una persona que pels seus coneixements el pugui ajudar.
Jo crec que avui per avui, les persones dedicades a la recerca, principalment en les universitats, pensen més a fer publicacions que puntuïn en el seu currículum, que a desenvolupar tecnologies útils per la indústria perquè els hi reporten menys benefici. Això en altres països no existeix i els centres de recerca estan molt lligats a la indústria per desenvolupar noves tecnologies i crear així una base d'acció pròpia com a base de llançament de nous productes que res tinguin a envejar als avui importants.
Hi ha indústries de diagnòstic in vitro a Catalunya que són conegudes a tot el món, i que no accedeixen a més quota de mercat per falta de novetats (productes de nova tecnologia). Difícilment podran canviar, perquè preparar personal per la recerca i desenvolupament els hi és massa costós i no s'ho poden permetre. Així, i per no quedar-se endarrerides, es veuen obligades a comprar productes d'original equipment manufacturer (OEM) (fabricats amb el seu nom) fora del país, enriquint una vegada més la recerca dels països productors.
Els responsables d'aquest sector, a tots els nivells, haurien de reflexionar sobre aquests temes i parar quant abans millor la fuita de capital per comprar la tecnologia fora, apropant els centres de recerca al sector i premiant molt més a les persones involucrades. La indústria ha de tenir molt clar com accedir i contactar els centres, segons les seves especialitzacions, mitjançant publicacions, llistats amb contingut tecnològic, Internet, etc., i amb la disposició d'un coordinador per ajudar a trobar allò que veritablement s'està buscant.
En una paraula, els centres de recerca haurien de donar a conèixer el seu catàleg de producció per així buscar nous clients dintre de la indústria de diagnòstic in vitro catalana, ajudant així a fer-la tècnicament més preparada i comercialment molt més competitiva. Així seria fins i tot molt més reconeguda pels propis professionals catalans del sector.
ACCLC >
In vitro veritas >
2005; vol6 > art80.html
Citació recomanada per a aquest document: Salvà Palmer L. La indústria del diagnòstic in vitro a Catalunya. In vitro veritas 2005;6: <http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol6/art80.html>