ACCLC >
In vitro veritas >
2003; vol4 > art50.html
La pèrdua del domini tecnològic en el laboratori clínic:
transcendència estratègica i econòmica
Josep Maria Prat Cuffí
Unitat de Laboratoris
Hospital de Palamós
Entendrem com a domini tecnològic, la capacitat que tenen els responsables dels laboratoris clínics de conèixer els principis pels quals funcionen els sistemes analítics que estan utilitzant i la capacitat que disposen per modificar-los.
Quina és la situació actual?
Probablement són minoria els facultatius capaços d'entendre d'una manera efectiva els principis de funcionament dels analitzadors i les reaccions químiques que estan aplicant.
L'analista sol dedicar els seus esforços al domini de la garantia de la qualitat, a la immersió en el camp del diagnòstic i, més recentment, a l'obtenció de certificacions, mentre que en el terreny de la gestió econòmica es limita, en general, a la negociació directa o en el millor dels casos a participar en agrupacions de laboratoris per obtenir beneficis per la via de l'economia d'escala.
La majoria de publicacions i comunicacions dels líders d'opinió generalment fan referència a estudis de validació i verificació de sistemes analítics comercials ja desenvolupats, i rarament trobem, treballs sobre tecnologia analítica fets al nostre país.
La formació dels nous facultatius és igualment deficitària en aquest sentit, trobaríem molts pocs centres, si en trobem algun, en què durant la formació de l'especialitat s'insisteixi en la necessitat de la consolidació dels coneixements relacionats amb la tecnologia analítica.
Veiem dons, que estem dirigint els esforços cap a dos objectius primordials: garantir l'excel·lència del nostre producte i intentar una major implicació en l'àmbit diagnòstic. Amb tota seguretat aquests dos objectius són imprescindibles i sens dubte cal treballar en aquesta direcció, però no exclusivament.
L'excessiva simplificació del panorama, la comoditat tècnica i la incapacitat financera de molts dels nostres centres ha portat a la majoria a abandonar la inversió i l'aposta tecnològica i aquesta ha estat recollida per la indústria, la qual ens la subministra cada vegada més en forma de paquets globals tancats, protegits per acords, aprovacions i certificacions, de manera que la nostra intervenció tendeix a ser nul·la.
Cap a quin futur deriva aquesta situació?
Si ajuntem la pèrdua del control de la tecnologia analítica, les recents corrents d'unificació de laboratoris, les tendències globalitzadores i la concentració d'empreses, se'ns planteja un panorama ben clar.
Els suposats beneficis de l'economia d'escala no es produiran, ja que els sistemes analítics per aquests grans volums de producció solament estan en mans d'unes poques empreses, de manera que ens veurem immersos en una situació d'oligopoli que no farà més que incrementar el proteccionisme tecnològic i el cost dels nous sistemes analítics.
La demanda de nous facultatius no farà sinó baixar, induïda per la concentració de laboratoris i amplificada per la poca utilitat que tindran els seus coneixements quimicoanalítics.
En resum podríem perdre definitivament el control de la tecnologia analítica i deixar de gestionar-la en el sentit estricte de la paraula, per convertir-nos en usuaris qualificats de productes científics.
Poc a poc, si això es generalitza com sembla, anirem cap a la despoblació tecnològica del sector, a la importació massiva d'aquest tipus de coneixements, a la destrucció lenta del teixit de proveïdors i a l'abandonament de certs nivells de decisió en mans de la indústria del diagnòstic in vitro multinacional. En definitiva a la pèrdua d'una part del nostre parc tecnològic.
El resultat final, a llarg termini, és que el laboratori clínic perd la capacitat de reaccionar als canvis tecnològics, de decidir-ne les seves tendències, paga un sobrecost innecessari per l'adquisició de coneixements i sistemes analítics que li redueix la seva rendibilitat i, per tant, corre el risc de ser absorbit per altres models organitzatius més eficients.
Per contra les dades que disposem sobre resultats obtinguts amb sistemes independents tecnològicament, indiquen que aquests sistemes analítics "oberts" són clarament beneficiosos, deixen lloc a poques dubtes i conviden seriosament a la reflexió. Per la seva extensió no poden formar part d'aquest article, però valdrà la pena analitzar-los més endavant.
En realitat, de seguir així, ens estaríem situant en una via que porta cap a una externalització encoberta del sector, dons val a dir que l'externalització pot fer-se per dues vies ben diferents: la primera, la clàssica, que consisteix en cedir la realització de les anàlisis a un altre laboratori, i la segona, menys aparent, que consisteix en la utilització de sistemes analítics comercials excessivament tancats en els quals nosaltres solament fem d'usuaris "poc qualificats". En realitat podríem acabar actuant en règim de franquícia de l'empresa propietària de la tecnologia.
Tot això no és una visió catastròfica del futur, ni una actitud premonitòria gratuïta, sinó un fenomen que es repeteix abastament al llarg de l'historia.
Quan la quantitat i complexitat tecnològica augmenten, apareixen de manera natural les especialitzacions, i en aquest moment és quan poden donar-se translocacions del control d'aquestes àrees i les pèrdues de zones d'influència d'uns a favor d'altres.
Recordem alguns exemples: Els arquitectes han perdut bona part del control dels grans edificis a favor dels enginyers, els quals han dedicat un major esforç a la formació en càlcul d'estructures i materials. Els farmacòlegs, malgrat haver dominat durant anys càtedres i serveis han vist recular la seva influència en el control del medicament front els farmacèutics hospitalaris, que disposen d'una formació química més sòlida. Els biòlegs estan aconseguint situar-se al cap davant de la genètica, al partir d'una millor formació universitària en aquesta disciplina. És igualment cert que quan ha estat necessària una gestió econòmica més acurada dels hospitals, la manca de preparació i implicació de l'estament mèdic, ha propiciat la cessió de la gestió dels centres a altres titulacions més adaptades a acceptar aquesta oportunitat.
Quines propostes podem fer per afrontar aquest repte?
L'objectiu final té dos aspectes molt clars: un ens porta a recuperar el protagonisme quimicoanalític del laboratori clínic, i l'altre a augmentar la seva rendibilitat per assegurar-ne la supervivència per aquesta via, sense descartar-ne d'altres. I per això s'han de satisfer les necessitats que es descriuen a continuació.
Cal ajuda mediàtica.
S'ha d'establir un estat d'opinió general favorable a aquesta tesi, ja que existeix una massa crítica de laboratoris necessària per modificar les tendències actuals.
Cal voluntat política.
En l'estructura sanitària del nostre país, difícilment funcionaria cap projecte d'aquesta envergadura, sense el desig polític de què així fos.
Cal crear grups de coneixement quimicoanalític.
Faran falta agrupacions de facultatius que dominin algunes tecnologies i vulguin difondre els seus coneixements i facilitin les aplicacions a la resta de professionals.
Cal prioritzar la compra d'analitzadors en règim "oberts".
La compra d'aparells independitzada del consum és una estratègia bàsica i imprescindible per a modular-ne el seu ús a voluntat i millorar els costos de producció.
Cal prioritzar l'adquisició d'utilitats concretes sobre els paquets globals.
La compra conjunta de paquets diferents per beneficiar-se d'ofertes globals sovint porta a la interdependència dels sistemes i condiciona la mobilitat per fer futures aplicacions.
Cal modificar els programes de formació.
Podríem plantejar-nos modificacions substancials a nivell universitari, però com a mínim es tindrien que reforçar els coneixements de base tecnològica durant l'especialitat i mantenir-ne una formació continuada al llarg de la vida professional.
Comunicar aquestes conclusions a la indústria.
És imprescindible que els fabricants coneguin les tendències dels seus clients i al menys una part pugui interessar-se en aquest projecte.
En definitiva:
Si perdem el control de la tecnologia analítica, no dominarem la gestió econòmica amb eficiència i acabarem perden el control del laboratori clínic i el teixit de proveïdors. Però això, malgrat tenir una importància estratègica cabdal, no s'ha de fer a expenses d'oblidar altres aspectes tant o més desitjables com la persecució de l'excel·lència, la millora de la implicació en el camp clínic o la gestió global.
ACCLC >
In vitro veritas >
2003; vol4 > art50.html
Citació recomanada per a aquest document: Prat Cuffi JM. La pèrdua del domini tecnològic en el laboratori clínic: transcendència estratègica i econòmica. In vitro veritas 2003;4: <http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol4/art50.html>