ACCLC >
In vitro veritas >
2002; vol3 > art39.html
Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic
Comitè Tècnic1,2
Recomanacions sobre les anàlisis clíniques prop del pacient
Preparat per:
J. Nicolau i Costa3 , D. Dot i Bach4
Introducció
Les anàlisis clíniques prop del pacient són les realitzades per personal sanitari no especialitzat en cap de les branques de les ciències de laboratori clínic, immediatament després d'obtenir la mostra, en institucions sanitàries fora de l'espai específicament definit com a laboratori clínic. En contextos particulars de les ciències de laboratori clínic, el terme anàlisis clíniques pot ser substituït per anàlisis bioquímiques, anàlisis hematològiques, anàlisis immunològiques o anàlisis microbiològiques.
De la mateixa manera que els resultats de les anàlisis efectuades al laboratori clínic, els resultats de les anàlisis prop del pacient són utilitzats per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic i seguiment de les malalties, per la qual cosa aquestes anàlisis, conceptualment i pràcticament, són les mateixes que es realitzen als laboratoris clínics i pertanyen a l'àmbit de les ciències de laboratori clínic.
Les anàlisis clíniques prop del pacient constitueixen una activitat que té una tendència a augmentar. Això és degut a la creixent miniaturització dels aparells, que facilita la realització d' anàlisis complexes a llocs on no eren practicables i per operadors no especialitzats.
Consideracions generals
En la decisió d'una institució sanitària per a la implantació d'aquestes tipus d'anàlisis, hi intervenen diversos factors, entre ells: la quantitat d'anàlisis prevista, el temps de lliurament dels resultats, els costos, la conveniència física, el marc legal, les conseqüències en el tractament del pacient i la seva satisfacció. Quan la rapidesa del lliurament dels resultats és la principal raó esgrimida per la institució sanitària per fer anàlisis clíniques prop del pacient, cal plantejar-se si unes modificacions de l'organització del laboratori clínic o de la infraestructura de la institució podrien fer innecessària la seva implantació.
Encara que els instruments per fer anàlisis clíniques prop del pacient són molt simples d'operar, això no garanteix la qualitat dels resultats. Aquests instruments són utilitzats fora de l'entorn del laboratori clínic per múltiples operadors i per a pacients molt diversos, que poden estar en situacions clíniques crítiques i que poden tenir valors molt extrems de les propietats biològiques examinades. La coexistència de resultats de diferents instruments per a les anàlisis clíniques prop del pacient a diferents llocs d'una institució sanitària, juntament amb els resultats del laboratori clínic, pot donar lloc a confusió.
En ocasions, l'atenció al pacient en estat crític pot fer passar a segon lloc el control de la qualitat o el manteniment de l'instrument. En la implantació d'un sistema d'anàlisis clíniques prop del pacient és important, doncs, l'aspecte formatiu a més del control de la qualitat.
Comparar el cost d'una anàlisi clínica prop del pacient amb el cost de l'anàlisi equivalent realitzada al laboratori clínic pot ser problemàtic. Malgrat que el cost directe per cada anàlisi acostuma a ser superior, la institució sanitària en conjunt pot obtenir un avantatge econòmic, gràcies, per exemple, a un menor temps d'estada del pacient en una unitat determinada, o a una classificació diagnòstica més ràpida d'una malaltia. Els costos de personal són igualment difícils d'avaluar ja que coexisteixen la realització de les anàlisis amb altres tasques. S'ha de tenir en compte també que, un cop implantat un sistema d'anàlisis clíniques prop del pacient, acostuma a haver-hi una tendència a fer-ne una utilització excessiva.
Recomanacions
A fi de permetre garantir la qualitat dels resultats de les anàlisis clíniques prop del pacient, el Comitè Tècnic de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic recomana que els centres o institucions que vulguin implantar-les segueixin els criteris següents:
- L'establiment d'un comitè per valorar la necessitat d'aquestes anàlisis a diferents llocs de la institució i per poder assegurar-ne la qualitat.
La composició interdisciplinària d'aquest comitè, la qual està en funció de les característiques de cada institució, pot incloure, a més de facultatius del laboratori i metges clínics, personal d'infermeria, del departament de compres, del comitè qualitològic i d'informàtica.
- La designació d'un coordinador que ha de tenir capacitat comunicativa i organitzativa. El coordinador hauria de pertànyer al personal facultatiu del laboratori, i tenir formació adequada en control de la qualitat i gestió. Aquesta activitat seria compatible amb altres tasques en el laboratori clínic.
Les principals responsabilitats del coordinador haurien de ser:
- la determinació de les persones capacitades per la realització de les anàlisis, per la interpretació dels resultats i el manteniment de l'equip;
- la formació del personal;
- l'avaluació i proposta dels instruments;
- el control de la qualitat dels instruments i dels resultats;
- l'adopció dels límits de referència apropiats;
- la supervisió de les existències;
- la redacció dels documents necessaris;
- l'establiment de les directrius per al registre dels resultats;
- el desenvolupament de l'estratègia de les anàlisis clíniques prop del pacient en la institució sanitària;
- la implantació d'un sistema de gestió qualitològica específic.
Bibliografia
Crook MA. Near patient testing and pathology in the new millenium. J Clin Pathol 2000;53:27-30.
Fraser CG. Optimal analytical performance for point of care testing. Clin Chim Acta 2001;307:37-43.
Hicks JM, Haeckel R, Price CP, Lewandrowski K, Wu AHB. Recommendations and opinions for the use of point-of-care testing for hospitals and primary care: summary of a 1999 symposium. Clin Chim Acta 2001;303:1-17.
Kost GJ. Guidelines for point-of-care testing: improving patients outcomes. Am J Clin Pathol 1995;104(Supl 1):S111-S127.
Kricka LJ. Microchips, microarrays, biochips and nanochips - personal laboratories for the 21st century. eJIFCC 2000;12:
<
http://www.ifcc.org/ejifcc/vol12no4/vol12no4a2.htm>
Larsson L. Point-of-care testing in Sweden. Blood Gas News 1999;8:15-9.
Marks V. Essential considerations in the provision of near-patient testing facilities. Ann Clin Biochem 1988;25:220-5.
Nichols JH. Management of point-of-care testing. Blood Gas News 1999;8:4-14.
Price CP, Hicks JM. Point-of-Care Testing. Washington: AACC;1999.
Société Française de Biologie Clinique. Recommandations concernant la biologie délocalisée. Ann Biol Clin 1998;56:114-5.
St-Louis P. Status of point-of-care testing: promise, realities, and possibilities. Clin Biochem 2000;33:427-40.
[Waldestrom J]. Critical care testing in the new millenium - the integration of point-of-care testing. eJIFCC 2000;12:
<
http://www.ifcc.org/ejifcc/vol12no4/eJIFCCvol12no4.htm>
Watts NB. Reproductibility (precision) in alternate site testing. Arch Pathol Lab Med 1995;119:914-7.
1Els membres del Comitè Tècnic de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori que han participat en la discussió d'aquest document són: M.D. Fernández i Delclós, X. Fuentes i Arderiu, J. Miró i Balagué, N. Miserachs i Busqué, J.L. Vives i Corrons
2 El Comitè Tècnic agraeix a J. Batista i Castellví les seves aportacions en l'elaboració d'aquest document.
3 Institució de Medicina Lliure. Barcelona.
4 Servei d'Anàlisis Clíniques, Consorci Sanitari de la Creu Roja. Barcelona
ACCLC >
In vitro veritas >
2002; vol3 > art39.html
Citació recomanada per a aquest document: Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. Recomanacions sobre les anàlisis clíniques prop del pacient. In vitro veritas 2002;3:<http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol3/art39.html>