ACCLC > In vitro veritas > 2001; volum 2 > art13.html


Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic
Comitè d'Homologació de Dades i Procediments1


Directrius per el manteniment i la verificació del funcionament dels instruments emprats en microbiologia clínica2


Versió 2001

Preparat per:
M.A. Bosch i Ferrer3 , I. Calvet i Combelles4 , N. Miserachs i Busqué5 , G.Trujillo i Isern6


ÍNDEX
0 Introducció
1 Objecte i camp d'aplicació
2 Definicions
3 Instruments
 3.1  Termòmetres
 3.2  Estufes
 3.3  Gerres d'incubació
 3.4  Neveres i congeladors
 3.5  Banys calefactors
 3.6  Autoclaus
 3.7  Centrífugues
 3.8  Balances
 3.9  Cabines de seguretat microbiològica
 3.10 Cremadors - Incineradors
 3.11 Nanses calibrades
 3.12 Microscopis
 3.13 Instruments automàtics d'identificació i antibiograma
 3.14 Instruments automàtics d'hemocultius
4 Registres
5 Bibliografia


0 INTRODUCCIÓ

Dues de les activitats pròpies del control intern de la qualitat en microbiologia clínica són el manteniment preventiu i la verificació de tots els instruments.Aquestes activitats són necessàries, d'una banda, per evitar possibles avaries dels instruments i, d'altra banda, per assegurar que els instruments funcionin correctament i facilitin la consecució d'un elevat grau de qualitat dels estudis microbiològics.


1 OBJECTE I CAMP D'APLICACIÓ

L'objecte d'aquest document és proporcionar a tots els laboratoris clínics unes directrius per tal de facilitar la verificació i el manteniment preventiu dels instruments.

El camp d'aplicació abasta els instruments utilitzats en microbiologia clínica, excepte els dispositius volumètrics mecànics, com ara pipetes, dispensadors, diluidors, etc.


2 DEFINICIONS A efectes d'aquest document s'apliquen les definicions següents:

filtre HEPA: filtre d'alta eficàcia que permet retenir el 99,9 % de les partícules de diàmetre superior o igual a 0,3 µm
instrument: dispositiu que substitueix, millora, augmenta o suplementa les facultats humanes
manteniment preventiu: conjunt d'operacions realitzades en un instrument per a evitar-ne el mal funcionament
registre: document que presenta resultats obtinguts o proporciona evidència d'activitats acomplides
soca de control: microorganisme utilitzat per avaluar les característiques funcionals microbianes dels medis de cultiu
NOTA: Les soques de control també s'utilitzen per avaluar els analitzadors microbiològics pel que fa a la identificació i creixement de microorganismes.
termòmetre de referència: termòmetre que permet verificar i calibrar altres termòmetres
verificació: confirmació mitjançant l'aportació d'evidència objectiva que s'han complert els requisits especificats


3 INSTRUMENTS

A continuació es donen les directrius per el manteniment preventiu i la verificació de diversos instruments emprats en microbiologia clínica.


3.1 TERMÒMETRES

Tots els termòmetres s'han de verificar mitjançant un termòmetre de referència. Per a verificar un termòmetre cal introduir en el mateix instrument (nevera, congelador, estufa) el termòmetre de referència i el termòmetre que es vol verificar durant un mínim de 15 min. Seguidament, es registren les temperatures dels dos termòmetres i la diferència observada.

Per a termòmetres de neveres i congeladors no s'ha d'acceptar una diferència superior a 2,0 °C.

Per a termòmetres d'estufes, no s'ha d'acceptar una diferència superior a 0,5 °C. Anualment un centre acreditat ha de verificar el calibratge del termòmetre de referència.


3.2 ESTUFES

Diàriament cal verificar la temperatura màxima, mínima i actual mitjançant un termòmetre de màxima i mínima situat permanentment en la zona central de l'estufa. Aquestes dades s'han d'enregistrar i decidir si són acceptables.
Si la temperatura registrada no es troba dins dels límits acceptables cal aplicar immediatament una mesura correctora o deixar d'utilitzar l'estufa.

Per a les estufes de CO2 també cal verificar diàriament la fracció de CO2 en el seu interior i portar-ne un registre.

El millor moment per a realitzar aquestes verificacions es a primera hora del matí quan s'obren les estufes per primera vegada.

Periòdicament cal fer un control de creixement bacterià de les estufes de 35,0 °C-37,0 °C amb una soca de Neisseria gonorrhoeae, i de les estufes de 42,0 °C amb una soca de Campylobacter jejuni.

El manteniment anual consisteix en fer una inspecció meticulosa dels cables, connexions i endolls; una revisió del sistema de tancament de les portes; una mesura de la fracció de CO2 real a l'interior de l'estufa amb els aparells especials que es troben al mercat; i varies mesures (mínim 6) de la temperatura en 5 punts diferents de l'estufa, amb un termòmetre calibrat, per verificar que la temperatura real es troba sempre entre els límits acceptables.

La neteja cal fer-la mensualment i sempre que es detecti brutícia amb aigua amb sabó i hipoclorit de sodi 0,002 mol/L. Després de netejar cal eixugar bé totes les superfícies amb un drap sec. En el cas de les estufes de CO2 la neteja inclou un buidat de l'aigua del recipient i una bona neteja d'aquest abans d'omplir-lo de nou amb aigua desionitzada.


3.3 GERRES D'INCUBACIÓ

Per verificar el correcte funcionament de les gerres d'anaerobiosi cal introduir diàriament un indicador en un lloc que sigui visible abans d'obrir-les, que canviï de color en absència d'oxigen,. Abans d'obrir la gerra es mira si l'indicador té el color esperat. Mensualment cal verificar el creixement d'un bacteri anaerobi (per exemple Bacteroides sp.).

És convenient netejar-les cada dia i comprovar-ne el tancament.


3.4 NEVERES I CONGELADORS

Diàriament cal verificar la temperatura màxima, mínima i actual de neveres i congeladors mitjançant un termòmetre de màxima i mínima. Aquestes dades s'han d'enregistrar i verificar que queden compreses en els intervals de tolerància prèviament definits per a cada instrument. El millor moment per a realitzar aquestes verificacions es a primera hora del matí quan s'obren per primera vegada.
Si les lectures no són acceptables cal aplicar immediatament una mesura correctora i si no és possible corregir-ho es deixarà d'utilitzar fins que el problema quedi resolt.

Anualment cal verificar cables, juntes i endolls i assegurar-se que tanquen correctament.

Periòdicament es fa una neteja de l'interior amb aigua amb sabó i hipoclorit de sodi 0,002 mol/L eixugant bé a continuació.


3.5 BANYS CALEFACTORS

Cal verificar la temperatura cada vegada que s'utilitzen, amb el termòmetre incorporat al bany. La temperatura dels banys utilitzats en el laboratori de microbiologia no cal que sigui crítica i per tant s'accepta la temperatura que indica el termòmetre.

Anualment és convenient inspeccionar cables i endolls.

Si són banys d'aigua, cal verificar-ne el nivell, buidar-los setmanalment i omplir-los de nou després d'una neteja amb aigua amb sabó i hipoclorit de sodi 0,002 mol/L.


3.6 AUTOCLAUS

Cada vegada que s'utilitza l'autoclau es registra la temperatura i el temps de cada cicle d'esterilització.

Per verificar-ne el correcte funcionament s'utilitzen indicadors químics i indicadors biològics.

Els indicadors químics s'introdueixen en cada càrrega i han de canviar de color amb la temperatura.

Els indicadors biològics consisteixen en unes tires amb espores de Bacillus stearothermophilus que cal cultivar quan s'acaba el cicle d'esterilització. Si el temps i la temperatura han estat correctes no s'ha d'obtenir creixement. Si l'autoclau s'utilitza freqüentment és recomanable que el control biològic sigui setmanal. Si l'autoclau s'utilitza esporàdicament es farà cada vegada que s'utilitzi.

El manteniment consisteix en una inspecció setmanal de la vàlvula, de la tapa que cal que sigui hermètica, o de qualsevol hipotètica fuga de vapor.

La neteja inclou un buidat de l'aigua residual cada dia i una neteja amb un drap impregnat amb hipoclorit de sodi 0,002 mol/L.


3.7 CENTRÍFUGUES

El més important per assegurar un bon funcionament de la centrífuga és verificar que la càrrega està ben equilibrada cada vegada que s'utilitza.

Periòdicament una empresa especialitzada ha de verificar la velocitat i n'ha d'estendre un certificat que cal guardar.

La neteja cal fer-la sempre que es vegi brutícia i com a mínim una vegada a la setmana amb aigua i hipoclorit de sodi 0,002 mol/L. Cal eixugar bé les superfícies netejades.


3.8 BALANCES

S'ha d'ajustar l'indicador de nivell cada vegada que es fan servir i protegir-les de les vibracions i de la humitat.

Donat que les balances emprades en microbiologia clínica no són balances analítiques la verificació es fa pesant un pes conegut i ajustant el visor de la balança a aquest pes.

Es netegen cada vegada que s'utilitzen.


3.9 CABINES DE SEGURETAT MICROBIOLÒGICA

Les cabines de seguretat microbiològica, de classe II, aspiren l'aire de l'interior de la cabina creant una pressió negativa de manera que l'aire que entra de l'exterior és aspirat arrossegant les partícules infeccioses i és filtrat a través d'un filtre HEPA.

La verificació de la velocitat de flux de l'aire i dels filtres es fa anualment i sempre per una empresa autoritzada que n'ha d'estendre un certificat que cal guardar.

El manteniment inclou un canvi de filtre anual. Per fer el canvi es posa a l'interior de la cabina en funcionament un recipient amb formol durant un mínim de 12 hores de manera que els vapors el desinfectin abans de ser retirat.

La neteja ha d'ésser diària, acurada, de totes les superfícies amb hipoclorit de sodi 0,002 mol/L, que cal eixugar quan s'acaba la neteja.

Setmanalment, s'ha de netejar la llum ultraviolada amb un drap humit amb etanol (fracció de volum 0,70).


3.10 CREMADORS- INCINERADORS

Per verificar que són aptes per a l'esterilització de les nanses de sembra diàriament es crema una nansa que es passa per una placa amb medi de CLED i s'incuba 24 hores a 35,0 °C-37,0 °C. L'observació de la placa després del temps d'incubació no ha de mostrar cap tipus de creixement bacterià.

No precisen neteja ni manteniment especials.


3.11 NANSES CALIBRADES

Es recomana verificar periòdicament el calibratge de les nanses seguint el procediment següent:

Es prepara una solució de blau d'Evans afegint 0,75 g del colorant a 100 mL d'aigua destil·lada. Una vegada filtrada aquesta solució és vàlida durant 6 mesos a temperatura de 25,0 °C en flascó de vidre fosc.

A partir d'aquesta primera solució es fan dilucions progressives al 1:500; 1:1000; 1:2000; 1:4000 en aigua destil·lada. Una vegada mesurada l'absorbància de cada dilució en un espectròmetre d'absorció molecular a una longitud d'ona de 600 nm, es traça una corba de calibratge de les absorbàncies enfront de les dilucions.

Utilitzant una nansa de sembra de 0,001 mL, es passa 10 vegades la quantitat de solució inicial de blau d'Evans que cap en la nansa a un tub amb 10 mL d'aigua destil·lada. L'absorbància d'aquesta nova dilució ha de correspondre al punt 1:1000 de la corba de calibratge.

Utilitzant una nansa de 0,01 mL es passa 10 vegades la quantitat de solució inicial de blau d'Evans que cap en la nansa a un tub amb 100 mL d'aigua destil·lada. L'absorbància d'aquesta dilució ha de correspondre al punt 1:1000 de la corba de calibratge.

Les nanses que no donin aquests resultats no es poden utilitzar.


3.12 MICROSCOPIS

El manteniment dels microscopis òptics l'ha de fer personal especialitzat com a mínim cada 6 mesos i consisteix en una revisió acurada que inclou: neteja de totes les parts, engreixinat de les parts mecàniques i centrat de l'òptica.

Mentre no s'utilitzen és important mantenir-los tapats per protegir-los de la pols.

Cada vegada que s'utilitzen s'han de netejar els objectius. Mensualment convé netejar els oculars, el condensador, el diafragma i els filtres.


3.13 INSTRUMENTS AUTOMÀTICS D'IDENTIFICACIÓ I ANTIBIOGRAMA

Si l'instrument és alhora incubador, diàriament es verifica la temperatura introduint en el seu interior un termòmetre i es compara la lectura del termòmetre amb la que indica l'aparell. Es pot acceptar una diferència de 0,5 °C entre ambdues lectures, altrament cal fer una revisió del sistema que no podrà ser utilitzat fins que es resolgui el problema.

Setmanalment s'ha de fer una verificació del funcionament amb soques de control incloent com a mínim els bacteris següents: Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus i Enterococcus faecalis de sensibilitat coneguda als antibiòtics.

El manteniment ha d'ésser com a mínim semestral i l'ha de realitzar personal especialitzat.


3.14 INSTRUMENTS AUTOMÀTICS D'HEMOCULTIUS

Diàriament es verifica la temperatura de l'aparell introduint un termòmetre o sonda a l'interior i comparant la temperatura detectada amb la que indica el sistema. No es pot acceptar una variació superior a 0,5 °C, altrament cal fer una revisió de l'instrument. Si no es disposa de termòmetre adequat per a fer la verificació, es pot introduir en el instrument un flascó dels d'hemocultius prèviament buidat i omplert amb aigua. Passades dues hores, es retira del sistema i es mesura la temperatura de l'aigua. El criteri d'acceptació es el mateix que en el cas anterior.

Mensualment s'ha de verificar el creixement amb soques de control. L'elecció de les soques es fa tenint en compte la dificultat de creixement de les soques més prevalents a la població i també utilitzant alguna soca poc freqüent. La verificació d'absència de creixement es fa amb un 5% del total de flascons introduïts al sistema fent-ne una ressembra en placa quan es retiren i comprovant que realment no s'aïlla cap microorganisme.


4 REGISTRES

Els resultats de les verificacions han de quedar registrats i signats per la persona que les ha fet. En els fulls de registre hi han de constar els criteris d'acceptació i les accions efectuades en cas de no acceptar els resultats. Aquestes dades s'han d'arxivar i guardar com a mínim un any.

Igualment cada instrument ha de tenir un llibre de manteniment on es registrin les incidències, les avaries i les mesures correctores.


5 BIBLIOGRAFIA

Fleming DO, Richardson JH, Tulis JJ, dir. Laboratory Safety Principles and Practise. Washington: American Society for Microbiology; 1993.

Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Recomanacions per a la prevenció de la Infecció als Centres Sanitaris. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social; 1991.

Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Antisèptics i Desinfectants. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social 1995.

Isenberg HD, dir. Clinical Microbiology Procedures Handbook Washington: American Society for Microbiology; 1992.

Isenberg HD. dir. Essential Procedures for Clinical Microbiology. Washington: American Society for Microbiology; 1998.




1 Membres del Comitè durant la preparació d'aquest document: M.À. Bosch i Ferrer, I. Calvet i Combelles, T. Carrera i Font, D. Dot i Bach (presidenta), M.D. Fernández i Delclós, X. Fuentes i Arderiu, M. Fusté i Ventosa, J.I. Hornos i Vila, J. Miró i Balagué, N. Miserachs i Busqué, J. Nicolau i Costa, G. Trujillo i Isern, M.À. Vernetta i Porta, J.L. Vives i Corrons.
2 Citació recomanada per a aquest document: Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. Directrius per el manteniment i la verificació del funcionament dels instruments emprats en microbiologia clínica. In vitro veritas 2000;2:<http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol2/art13.html>
3 Consorci del Laboratori de l'Anoia, Igualada.
4 Laboratori Clínic Barcelonès Nord, DAP Badalona i Sant Adrià, Badalona.
5 General Lab, Barcelona
6 Laboratori Clínic Bages, DAP Bages-Bergadà,-Solsonès, Manresa.



ACCLC > In vitro veritas > 2001; volum 2 > art13.html

Per enviar un missatge a l'ACCLC:
URL: http://www.acclc.cat/invitroveritas/vol2/art13.html
Actualització: 2001-03-29