Darrers articles

Distribucions de freqüències i distribucions de probabilitats

Volum: Vol. 16 Any: 2015

Una variable és un símbol (per exemple, X) que representa una propietat. Com és natural, cada valor possible (individual) de la propietat és un valor possible de la variable que la representa. Les variables poden ser controlades i aleatòries. Una variable controlada (també anomenada variable dependent) pot tenir només els valors que se li permeti tenir, mentre que una variable aleatòria (també anomenada variable independent o variable estocàstica) és una variable capaç d’adoptar qualsevol valor d’un conjunt particular de valors i que té associada una distribució de probabilitat.

Autors: S. Miró Cañís, X. Fuentes Arderiu


Requisits metrològics en les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 15 Any: 2014

El Pla estratègic 2013-2016 de l’ACCLC considera que s’han d’establir uns requisits metrològics per als sistemes de mesura emprats al laboratori clínic per mesurar les magnituds biològiques d’interès mèdic. Per a l’establiment d’aquests requisits, dins del marc de la Secció d’Estadística i Metrologia, s’ha creat el grup de treball format per membre de l’ACCLC que ha preparat aquest document. El contingut del present informe és el resultat d’un seguit de discussions sobre la forma d’establir els requisits esmentats, tenint en compte totes les aportacions científiques publicades fins el moment i els coneixements professionals dels membres del grup de treball i d’altres membres de l’ACCLC que hi han col·laborat.

Autors: D. Dot i Bach, F. Javier Gella Tomás, G. Rubí Fàbrega, J. Huguet Ballester, M. Altarriba Sanpons, M. Panadero García, R. Rigo Bonnin, X. Fuentes Arderiu


Variabilitat biològica: aplicacions inadequades

Volum: Vol. 15 Any: 2014

Suposant que la imprecisió interdiària fos l’única causa d’incertesa de mesura i que aquesta imprecisió fos zero, en un moment donat, cada persona tindria un cert valor de qualsevol magnitud biològica, però un temps després, més curt o més llarg, mantenint les mateixes condicions de vida, en tindria un altre, de valor. Aquest fenomen s’anomena variabilitat biològica intraindividual i la seva expressió quantitativa sol ser la desviació estàndard o el coeficient de variació. En qualsevol cas, per a qualsevol magnitud biològica, el valor de la variació biològica intraindividual, varia de persona a persona; és a dir, la variació biològica intraindividual està sotmesa a variabilitat interindividual (1, 2).

Autors: X. Fuentes Arderiu


Grau en Ciències Biomèdiques

Volum: Vol. 15 Any: 2014

Des del 2008 en que es va promulgar un decret ad hoc (1), estan ben definides les diverses especialitats de les Ciències de la Salut, així com els diferents graduats (o llicenciats) que tenen accés a la formació de postgrau en aquestes especialitats.
Entre les diverses especialitats de les Ciències de la Salut hi ha un grup anomenat especialitats multidisciplinàries perquè en poden ser especialistes diversos tipus de graduats (o llicenciats). D’aquestes especialitats multidisciplinàries, quatre, a la formació de les quals hi tenen accés els graduats (o llicenciats) en Biologia, Bioquímica, Farmàcia, Medicina i cirurgia i Química, tenen al laboratori clínic com a protagonista principal (anàlisis clíniques, bioquímica clínica, immunologia, microbiologia i parasitologia).

Autors: X. Fuentes Arderiu


Cal reforçar els coneixements sobre la teoria dels valors de referència biològics

Volum: Vol. 15 Any: 2014

En els darrers anys, dins les meves activitats docents de postgrau en el curs Diploma de innovación tecnológica y gestión en el laboratorio clínico organitzat per Roche Diagnostics i la Universidad Complutense de Madrid, he tingut l’ocasió de fer alguns sondejos sobre el coneixement relacionat amb la teoria de valors de referència biològics (1,2) utilitzant una sola pregunta sobre un concepte bàsic d’aquesta teoria:
«En general, quan en una persona sana es mesura una magnitud biològica, quina és la probabilitat que el valor mesurat estigui fora de l’interval de referència biològic?»

Autors: X. Fuentes Arderiu


Descripció estadística de l´evolució dels valors mesurats de diverses magnituds biològiques

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Els estudis descriptius poblacionals s’han consolidat com una eina fonamental per analitzar diferents variables, formular hipòtesis i inferir causalitat (1).
Els avenços tecnològics que s’han produït en les últimes dècades han ajudat a realitzar anàlisis automatitzades de grans quantitats de dades per extreure’n patrons interessants fins ara desconeguts. Aquest procés és conegut com “mineria de dades” (data mining) (2).
En els laboratoris clínics es generen una gran quantitat de dades que no s’exploten i que podrien ser de gran utilitat per conèixer, entre d’altres aspectes, l’evolució d’una malaltia en un grup de pacients o d’un esdeveniment epidemiològic, a més de proveir informació sobre la distribució d’algunes alteracions en una comunitat o regió.

Autors: C. Ruiz Iruela, M. J. Castro Castro, X. Fuentes Arderiu


Estadística i ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Un dels conceptes més bàsics és el d’objecte. Un objecte és allò que un ésser humà pot percebre o concebre (1). A un objecte, en el llenguatge comú, també se’l denomina cosa, entitat, ens, element, etc. Els objectes poden ser individus o col·lectius, i es divideixen en imaginaris (com ara el nombre natural 7, el teorema de Thales o un analitzador perfecte) o reals, que al seu torn poden ser materials (ja siguin naturals, com una mostra d’orina o un pacient, o artificials, com una pipeta o un bloc de paper) o immaterials (com el l’electromagnetisme o un pla estratègic). Aquest sentit tan ampli del concepte d’objecte inclou tota mena de «coses».

Autors: X. Fuentes Arderiu


Validació i control de la plausibilitat dels resultats

Volum: Vol. 14 Any: 2013

Segons els diccionaris generals de la llengua, validar és «donar per vàlid», «fer vàlid», «donar per bo», i validació és l’«acció i efecte de validar» (1, 2). D’altra banda, la norma ISO 9000:2005 defineix validació com una «confirmació mitjançant l’aportació de proves objectives de l’acompliment dels requisits per a una utilització específica o una aplicació prevista» (3) i el Vocabulari Internacional de Metrologia la defineix com «verificació en la qual els requisits especificats són adequats per a un ús determinat» (4). Així, segons els documents esmentats, en un procés de validació cal demostrar la validesa, no el contrari; els subjectes sobre els quals recau el procés són «presumptes culpables» dels quals s’ha de demostrar la seva «innocència».

Autors: D. Dot i Bach, L. Sánchez Navarro, M. J. Castro Castro, X. Fuentes Arderiu


Reflexions sobre els objectius i els requisits metrològics en les ciències de laboratori clínic

Volum: Vol. 14 Any: 2013

El concepte de requisit s’ha de distingir clarament del concepte d’objectiu qualitològic. Seguint l’Organització Internacional de Normalització (ISO) es pot dir que un objectiu qualitològic és allò que s’ambiciona o es pretén, relacionat amb la qualitat; mentre que un requisit és una necessitat o expectativa establerta, generalment habitual per a l’organització que es tracti, o obligatòria (1). En un altre document (2), però, l’ISO defineix requisit com una disposició que comporta criteris que cal complir. En l’àmbit de les ciències de laboratori clínic, totes aquestes definicions són acceptables.

Autors: D. Dot i Bach, R. Rigo Bonnin, X. Fuentes Arderiu


Guia per al control intern de la qualitat de la mesura de magnituds biològiques ordinals utilitzant materials de control

Volum: Vol. 13 Any: 2012

La norma ISO 15189:2007 (1) dedica diversos apartats a la garantia de la qualitat. Els requisits sobre el control intern de la qualitat de la norma ISO 15189:2007 afecten tant l’examen de les magnituds escalars com de les magnituds ordinals i de les propietats qualitatives. Però, com és habitual en aquests tipus de documents, la norma no proporciona detalls sobre el control intern de la qualitat.

Autors: A. Estrada Zambrano, R. López Martínez, X. Fuentes Arderiu