__________________________________________________________________
Aquesta malaltia afecta principalment a les dones d'entre 15 i 30 anys. Tot i que en els últims 10 anys la seva incidència ha augmentant en un 8,5% en les dones, els homes també en queden afectats però amb una incidència molt més baixa: per cada 10 dones afectades hi ha 1 home afectat. Les persones afectades pertanyen majoritàriament a famílies amb un nivell socioeconòmic alt o mig.
_________________________________________________________________________________
Etiologia
La causa és un defecte en els mecanismes de control per retroacció negativa dels receptors serotoninèrgics, causat per una predisposició genètica que explicaria la fisiopatologia de l'anorèxia nerviosa des de la pèrdua de massa corporal fins a l'amenorrea. S'han descrit diversos factors relacionats amb el desenvolupament de l'anorèxia nerviosa:
- emmancipació;
- acceptació dins l'àmbit escolar, laboral o social;
- mort o malaltia d'un familiar íntim;
- conflictes sexuals.
Aquests factors estan
associats a l'inici de la malaltia en la majoria dels casos, encara que
no hi ha proves definitives que els relacioni amb l'anorèxia nerviosa.
____________________________________________________________________________________
Fisiopatologia
L'anorèxia afecta a la majoria dels sistemes de l'organisme, per tant
presenta símptomes molt variats:
- pèrdua del 25%
de la massa corporal juntament amb la pèrdua de la major
part del teixit adipós; - intolerància al fred;
- atròfia muscular;
- disminució del tamany de les genives i menor duresa dental i òssia [osteoporosi];
- absència de menstruació per afectació del sistema endocrí [amenorrea secundària per hipogonadisme hipotalàmic];
- afectació del sistema cardiovascular: bradicàrdia, hipotensió;
- augment de la susceptibilitat a infeccions degut una depressió del sistema immune;
- pèrdua de cabell per afectació del sistema endocrí;
- restrenyiment degut a l'excés de laxants;
- afectació del sistema nerviós causant apatia, irritabilitat, però majoritàriament depressió.
En casos de major gravetat es poden donar les complicacions següents:
- deshidratació amb el seu corresponent desequilibri iònic [hipopotasèmia, etc.],
- arítmies,
- xoc,
- malnutrició greu .
____________________________________________________________________
Pla--Alanina-aminotransferasa; c.cat [
Pla--Albúmina; c.massa [g/L]
Pla--Calci(II); c.subst.[mmol/l]
Pla--Cobalamines; c.subst.[pmol/l]
Pla--Colesterol d'HDL; c. subst. [mmol/l]
Pla--Colesterol d'LDL; c. subst. [mmol/l]
Pla--Colesterol; c. subst .[mmol/l]
[inhibeix el neuropèptid Y i el pèptid YY]
Pla--Corticotropina; c. subst. [pmol/l]
Basal 8h
220-690
Vespertí
110-276
Pla--Cortisol; c. subst.
[nmol/L]
Pla--Creatina-cinasa 2; c.cat [
Pla--Creatinini; c. subst. [pmol/L]
Folicular
37-330
Menstrual
370-1835
Luteínica
184-881
Pac(Uri)--Excreció d'ió sodi; cabal
subst.(24h) [mmol/d]
Pac(Uri)--Excreció de calci(II); cabal subst.(24h) [mmol/d]
Pac(Uri)--Excreció de cortisol; cabal subst.(24h)
Pac(Uri)-Excreció de feniletilamina; c.subst.(24h)
Pac(Uri)--Excreció de magnesi(II); cabal subst.(24h) [mmol]
Pac(Uri)--Excreció de metilcetona; cabal subst.(24h)
Pac(Uri)--Excreció de noradrenalini; cabal subst.(24h)
Ansietat
Pla--Ferritina; c.massa [pmol]
Pla--Fol·litropina; c.subst.arb. [int.u./L]
Pla--Glucosa; c.subst. [mmol/L]
San--Hemoglobina; c.massa [g/L]
Pla--Insulina; c.subst. [pmol/L]
Alteracions cardiovasculars
Pla--Ió potassi; c.subst. [mmol/L]
Pla--Ió sodi; c.subst. [mmol/L]
Pla--Lutropina; c.subst.arb. [int.u./L]
Pla--Proteïna; c.massa [g/L]
Pla--Serotonina; c.subst.
Disminució del teixit adipós
Pla--Somatotropina; c.subst. [pmol/L]
Pla--Transferrina; c.subst.[
Sequedat de boca
Pla--Triiodotironina; c.subst [nmol/L].
Pla--Vasopressina; c.subst. [pmol/L]
· En l'orina i en el plasma també es pot determinar el possible excés en el consum de fàrmacs anorexígens com:
- diurètics,
- lavatives,enemes i laxants (l'ús excessiu d'aquests fàrmacs acaben produint restrenyiment),
- opioids i narcòtics (redueixen la sensació de gana),
- compostos d'hormones tiroidees,
- amfetamines (drogues d'abús anorexígenes),
- agents quimioteràpics,
- alcohol.
El tractament de l'anorèxia nerviosa es basa en una combinació de diferents tractaments:
- psicoteràpia individual,
- psicoteràpia grupal,
- psicoteràpia familiar,
- teràpia nutricional,
- farmacoteràpia.
L'objectiu del tractament farmacològic és aconseguir:
- augment del pes,
- reduir l'ansietat o depressió.
No s'ha demostrat que el tractament farmacològic sigui eficaç per se en l'anorèxia nerviosa o la depressió que l'acompanya, s'ha de combinar amb altres formes de tractament. Aquesta depressió apareix com a conseqüència de la desnutrició, i per tant, és aconsellable aconseguir una recuperació del pes abans de començar la medicació.
Els efectes de la inanició intensifiquen els efectes secundaris i redueixen l'eficiència dels medicaments antidepressius.
- La cloropromacina (Torazine) fou el primer fàrmac emprat amb un a certa freqüència en el tractament de pacients anorèxics. No s'ha observat que indueixi un augment de pes en els anorèxics, però si és efectiu en el tractament de l'anorexia nerviosa.
- Amitriptilina (Elavil) i clorhidrat de ciproheptadina (Periactin) són efectius per l'augment del pes i per reduir els símptomes de depressió.
- Ciproheptadina (Periactin) és un antihistamínic i antagonista de la serotonina, que pot estimular l'apetit. Aquest fàrmac és interessant per la seva baixa incidència d'efectes secundaris.
- fluoxetina (Prozac),
- sertraline (Besitran),
- paroxetina (Seroxat),
- venlafaxine (vandral),
- fluvoxamina (Dumirox).
Aquests últims cinc fàrmacs citats són inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, que actualment són fàrmacs de primera línia per ajudar al tractament de l'anorèxia nerviosa, tot i que només són eficaços quan hi ha recuperaciço ponderal. Tenen l'avantatge que són fàrmacs molt selectius i, per tant, es redueixen els efectes secundaris
El liti està contraindicat en pacients amb vòmits o que abusi de laxants o diürètics, degut a la possibilitat d'una intoxicació per liti.
És un dèficit dels cicles normals de la menstruació durant diversos mesos o anys que es donen després del desenvolupament del cicle menstrual normal i que pot ser deguda a l'embaràs, la menopausa,les alteracions hormonals (com és el cas de l'anorèxia nerviosa) o a emocions diverses.
Pot cursar amb diferents símptomes com l'hirsutisme, el malestar o debilitat òssia, que normalment anirien associats a l'embaràs o la menopausa.
_____________________________________________________________________________
L'osteoporosi és una disminució de la massa òssia i de la seva resistència mecànica que provoca una determinada susceptibilitat a les fractures.
És la principal causa de fractures òssies en dones postmenopàusiques i en gent gran en general, però també es pot trobar en persones (majoritàriament dones) anorèxiques.
L'osteoporosi no té un inici ben definit i, fins fa poc, el primer signe de la malaltia acostumava a ser una fractura del maluc, del canell o dels cossos vertebrals que originaven dolor o deformitat.
Actualment, però, podem determinar si un pacient pateix osteoporosi mitjançant l'índex de massa òssia, o les concentracions de hormones o enzims responsables de la remodelació òssia.
____________________________________________________________________________
L'atròfia muscular és la reducció de volum de la massa muscular associada a la disminució de la força o a la absència total de la contracció. L'atròfia muscular pot limitar-se a un múscul, a grups de músculs o ser generalitzada. Hi ha moltes causes que poden produir-la, i es classifiquen en quatre grans grups: causes neurògenes, d'origen directament muscular, causes debilitants generals i atròfies reflexes.
______________________________________________________________________________
És una entitat nosològica
deguda a l'alteració de la secreció de vasopressina o a un defecte en
la resposta renal a la vasopressina. La diabetes insípida dona lloc a
una incapacitat, parcial o total, per concentrar l'orina i es manifesta
com un excés d'orina (poliuria) i augment de la set (polidípsia). La vasopressina
és una hormona sintetitzada per l'hipotàlem i emmagatzemada a l'hipòfisi.
TORNAR
AL COMENÇAMENT DE LA PÀGINA
[ HOME | Què és l'Anorèxia? | Epidemiologia... | Diagnòstic | Tractament | Fàrmacs ]
__________________________________________________________________
Facultat de Farmàcia de la UB - Curs 2000/20001 | Crèdits
